El Primer Vengador...

Definitivament, he tornat! Després d’uns mesos d’aturada forçada, em complau anunciar-vos que, des d’avui, podreu tornar a seguir les meves ressenyes i crítiques de forma periòdica. Per a tal efemèride, he cregut oportú anar al cinema a veureCapitán América: el primer vengador i expliar-vos què m’ha semblat. El cert és que la producció m’ha decebut. Aquells que no siguin fans de l’heroi creat per Simon iKirby segurament gaudiran d’una cinta d’aventures d’allò més trepidant però els que segueixin l’heroi de les barres i les estrelles de fa temps, segurament com m’ha passat a mi, sortiran del cinema intentant deduir en quins còmics s’han basat els productors i el director a l’hora de rodar aquesta superproducció. Us he de dir que jo no els he llegit! Us podeu imaginar quina ha estat la meva sorpresa quan he sabut que, en realitat, el Centinella de la Llibertat no havia desaparegut al Canal de la Mànega a mans del Baró Zemo i, encara més, quan l’han trobat uns científics i no pas els Vengadores. Des d’aquest moment, ja no m’he pogut mirar la pel·lícula de forma objectiva si bé he de reconèixer que està carregada d’acció i que la caracterització dels personatges és prou bona. Jo no penso dir res més. Us deixo a vosaltres que digueu què en penseu.